Zeraingo Udala - Ayuntamiento de Zerain
BOTIGA
-
-
AVELLANAS
La avellana es el fruto del avellano. Es un fruto seco redondeado, rodeado ... -
NUECES
Fruto seco que se recoge en otoño. Es el fruto del nogal que se encuentra e... -
MIEL
1 Kg = 10 €
Es el dulce que se consigue mediante el néctar de las flor...
OFICINA DE TURISME
OFERTES TURÍSTIQUES
OFERTES TURÍSTIQUES > La serradora de Larraondo
Al llarg dels temps, l'energia hidràulica s'ha utilitzat a Euskal Herria per a moltes tasques; al caserío Larraondo de Zerain, per exemple, empraven l'aigua per dur a terme les tasques de la serradora.
Construïda al voltant de l'any 1890, la serradora de Larraondo es forneix de les aigües del Lasurtegi -rierol que neix a les muntanyes de Zerain-, i en l'actualitat encara conserva les característiques i singularitats de quan va erigir-se.
Les feines de la serradora les realitzaven els habitants del caserío, i constituïen un complement de les feines pròpies del caserío, per la qual cosa s'hi treballava principalment a les èpoques d'hivern i primavera, precisament quan menys tasques hi havia a la casa i el rierol portava més aigua.
Va ser al 1960 quan es va interrompre l'activitat a la serradora de Larraondo, i des de llavors, ha restat allí, a la vora del riu, en silenci; no obstant, encara podem observar el funcionament dels seus vells mecanismes.
Procés
Les aigües del Lasurtegi arriben a la serradora gràcies a una sèquia, i allí fan girar dues turbines, una de les quals serveix per accionar les eines i l'altra per impulsar la dinamo que forneix d'energia elèctrica el caserío.
Amb les turbines es conferia moviment a la força de l'aigua, i per mitjà de tres corretges s'accionaven els diferents aparells de la serradora. La primera corretja movia una 'línia' completa: el torn, la màquina de raspallar, el trepant i la manxa per avivar el fornall; la segona accionava la serra circular, i la tercera, la serra de cinta que servia per extraure posts del tronc. La matèria prima, és a dir, els troncs portats dels boscos dels voltants, s'apilaven a l'exterior de la serradora, i es disposava d'un carril per poder-los introduir dins del recinte i realitzar les primeres i més dures tasques.
Era imprescindible aprofitar al màxim la força de l'aigua, donat que les aigües que conflueixen a la sèquia s'esgoten en mitja hora. Per aquest motiu, s'havien d'organitzar les tasques i eines conscienciosament. La tasca principal consistia en donar més o menys sortida d'aigua depenent de la potència que es volia obtenir.