Zeraingo Udala - Ayuntamiento de Zerain
OFERTES TURÍSTIQUES > Les mines d´Aizpea
A més d'una extensa i rica història, les mines de ferro de Zerain compten amb un valor afegit: 'La possibilitat de veure en directe i in situ el procés complet que s'ha de seguir per a l'obtenció del ferro'. A Euskal Herria no trobarà un altre lloc com aquest.
Fins i tot es poden trobar restes i història de cada època en la que les mines han estat en actiu: la casa de l'anglès, el polvorí, la casa del mecànic, els forns de calcinació, els presos traslladats fins aquí per extreure el plom per a l'elaboració de les bales, etc.
Ja no hi ha gairebé ningú que recordi l'explotació del ferro que tanta rellevància va tenir en el desenvolupament d'Euskal Herria. A Zerain, al contrari, no hem oblidat aquest passatge de la nostra història, i és un plaer per a nosaltres explicar al visitant aquesta època de la història que ha condicionat tant el nostre caràcter actual.
Avui en dia, les mines són objecte d'un ampli projecte de recuperació. A les mines d'Aizpea ja no es veuen ni pales, ni pics, ni presos; ara s'omplen de càmeres fotogràfiques i de vídeo així com de turistes d'arreu del món. Aquest lloc que a través de la història ha estat el distintiu del caràcter dels habitants de Zerain, també continuarà essent, en el futur, el pilar fonamental del nostre desenvolupament.
Historia
Al barri d'Aizpea de Zerain, l'aprofitament del ferro és una activitat que compta amb una llarga història. Les primeres referències ens porten al segle XII, i des de llavors fins que, al 1951, es van tancar els forns que avui en dia es poden veure, les mines de ferro han estat estretament lligades al poble de Zerain.
Les primeres referències del segle XII ens demostren que l'explotació del ferro es duia a terme a l'aire lliure mitjançant petits forns.
Al segle XIV, s'extreia el ferro que després es treballava a les ferreries de l'alt Urola i de l'alt Deba. A l'any 1512, els Reis Catòlics van lliurar als Otalora d'Aretxabaleta el dret d'explotació de les mines, amb la qual cosa, des d'aquest any fins l'any 1826, la dita explotació va estar en mans d'aquesta família..
Les referències més recents ens porten a finals del segle XIX i a la primeria del segle XX. En aquesta època va ser una companyia anglesa ('The Cerain Iron Ore Company Limited') la que es va encarregar de l'explotació i a ella li devem moltes de les estructures i edificacions que avui en dia podem trobar. Al 1932, l'explotació de les mines va passar a mans d'una empresa alemanya i, a continuació, a l'any 1941, la fàbrica de Patricio Echeverría de Legazpia es va fer càrrec d'elles, i va acomplir la seva missió fins que, al 1951, es van tancar les mines.
Procés de constitució
El primer element que vam trobar a les muntanyes de Zerain és el carbonat de ferro, per a l'extracció del qual s'excavaven galeries a tota la muntanya. Encara avui podem trobar més de cent d'aquelles galeries i la més llarga és la que es coneix amb el nom de Santa Bàrbara amb més de 600 metres de longitud.
El carbonat de ferro extret de les galeries disseminades per la muntanya es traslladava mitjançant una locomotora fins als forns, els quals s'anaven omplint contínuament de capes de carbó i carbonat de ferro, i aquest es calcinava.
Mitjançant aquest procés s'efectuava el primer rentat del carbonat de ferro, amb la qual cosa s'aconseguia separar el carbonat, l'aigua i altres substàncies i quedava llest per transportar-lo a les ferreries.
Per a aquest transport s'utilitzava un sistema per cable denominat 'tramvia aeri' que mesurava 1.800 metres de longitud. Les galledes que penjaven del cable s'omplien de ferro calcinat i es traslladaven a Mutiloa, municipi confrontant, per tal de portar-lo des d'allí a Ormaiztegi en vagonetes i, seguidament, a Pasaia amb la finalitat de enviar-lo per vaixell a Escòcia i Alemanya.